Sortida al Monte Perdido!

El passat 28 i 29 de Juliol un grupet de caps, famílies i amics del Fent Camí vam coronar el cim del Monte Perdido, situat en ple cor del Parque Nacional de Ordesa i Monte Perdido. Va ser un cap de setmana intens i emocionant i ens enduem una gran experiència d’alpinisme per la muntanya.

El Monte Perdido és la tercera muntanya més alta dels Pirineus, després de l’Aneto i el Posets, i la seva geologia calcària en una el seu paisatge tan característic. El massís del Monte Perdido és el massís calcari més elevat d’Europa.

Els seus 3355m d’alçada fan que sigui una muntanya difícil i exigent físicament i nosaltres a més vam tenir una dificultat afegida, la neu acumulada en l’últim tram del cim conegut com la Escupidera. Això ens va obligar a utilitzar grampons i piolets per primera vegada per la majoria de nosaltres.

 

Vam partir ben d’hora de Tarragona per arribar al poble de Torla i allà vam agafar un bus que ens deixava a l’inici  del Valle de Ordesa, la Pradera de Ordesa, punt de partida de la nostra ruta.

Pel tram inicial pel Valle de Ordesa vam poder gaudir dels seus impressionants paisatges i veure punts tan destacats com las Gradas de Soaso i la Cola de Caballo.

 

 

Arribats al final de la vall, ja ens vam començar a enfilar muntanya amunt en direcció del refugi de Goriz, situat a 2200m, punt on fariem nit amb les nostres tendes d’acampada. Durant el camí vam gaudir de vistes tan precioses com aquestes:

 

L’endemà ens vam llevar d’hora per continuar la ruta cap al cim del Monte Perdido. La jornada s’esperava dura pel desnivell i la quantitat d’hores que havíem de caminar i el temps no acompanyava gaire. Durant el matí, no es veia clar si podríem arribar fins dalt per la presència de núvols i boira, però la il·lusió de fer el cim no ens la podien treure. Vam continuar la ruta per petits senders indicats amb fites fins a arribar al Ibón Chelau (Lago Helado) a 2990m.

 

A mig matí molt afortunadament els temps es va arreglar i ens vam veure preparats per superar la Escupidera, el tram més difícil i perillós de la ruta. És un tarm de gran inclinació on la neu acostuma a permanèixer fins entrat l’estiu. A més, la pendent acaba en un tallat, punt on s’han produït en condicions de neu un nombre important d’accidents.

Superada la Escupidera ja vam arribar ràpidament al cim i  la satisfacció de totes era immensa. Vam poder gaudir d’unes vistes magnífiques i molt impressionants.

 

La desenció fins al punt d’inici va ser pel mateix recorregut i fins al final del dia no vam arribar de nou a la Pradera de Ordesa. Al final del dia ja es notava el cansament acumulat, portavem 12h de ruta i va ser el tram de la ruta que es va fer més pesat. Ben entrada la mitjanit ja vam arribar tots a Tarragona.

Aquest era el 2n cim de la llista dels 3 cims del 30è aniversari, el més difícil i més al de tots,  de 3355m i amb una ruta de 4070m de desnivell acumulat.

La programació de la ruta que vam realitzar és la següent:

Post Author: Fent Camí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *